Si senyors, la indignació Nacional va aparèixer quan el dimarts 24 de febrer es va publicar al BOE el currículum de la ensenyança de la religió catòlica en les etapes de la educació primària i educació secundària obligatòria.
Es van despertar totes les ires escoltant els mitjans de comunicació i a la gent dient que tornem enrere, que si això sembla el Franquisme, pobres nens que hauran de resar!!, que això es digne de "Talibans" etc, o sigui el típic debat "plural" el qual ens tenen acostumats tots els mitjans de comunicació, tan públics com privats, quan hi ha algun aspecte que afecta a l'església i a la vida pública.
Abans de tot, ens agradaria aclarir que aquí hi ha 2 debats que són independents: Un és si s'ha d'oferir la religió catòlica a l'escola pública i l'altre és com ha de ser el seu currículum i el què s'ha d'ensenyar.
Tots els "experts" en currículums de l'assignatura de religió catòlica han posat el crit al cel, evidentment el què els hi molesta no és tant el currículum, com que hi hagi religió catòlica a l'escola. Si hagués sortit un altre curríciulum l'haguessin criticat igualment.
Anem a revisar el marc legal actual, per veure si s'ha d'oferir o no religió a l'escola:
Declaració Universal dels Drets Humans.
Article 26.2 i 26.3
- L'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; afavorirà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups ètnics o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
-Els pares tindran dret preferent a escollir el tipus d'educació que serà donada als seus fills.
Acords de la Santa Seu i l'Estat Espanyol
Article II
" inclouran l'ensenyament de la religió catòlica en tots els centres d'Educació, en condicions equiparables a les altres disciplines fonamentals.
Per respecte a la llibertat de consciència, aquest ensenyament no tindrà caràcter obligatori per als alumnes. Es garanteix, però, el dret a rebre-la."
Constitució Espanyola
Article 27.3
"Els poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares perquè els seus fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d'acord amb les seves conviccions"
Estatut d'Autonomia de Catalunya
Article 21.2
"Els pares tenen garantit [...] el dret que els assisteix per tal que els seus fills rebin la formació religiosa i moral d'acord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l'ensenyament és laic "
Queda clar doncs que segons la legislació vigent entre organismes internacionals, nacionals i a nivell autonòmic, l'escola pública HA d'oferir l'assignatura de religió perquè els pares que així ho desitgin, puguin inscriure els seus fills a la classe de religió.
Després de veure tant rebombori caldria veure si Espanya és un país estrany en aquesta matèria educativa i si s'allunya de la realitat Europea del S.XXI.
Anem a veure alguns exemples de països Europeus com tracten el tema de la religió a l'escola:
Països on tenen l'assignatura de religió OBLIGATORIA i EVALUABLE:
- Alemanya
- Dinamarca
- Finlàndia (el paradigma dels bons resultats educatius)
- Noruega
- Regne Unit
- Suècia
- Suïssa
- Grècia (la Grècia de l'ultraesquerrà Tsipras)
(entre d'altres)
Països on tenen l'assignatura de religió OPTATIVA:
- Irlanda (la catòlica Irlanda)
- Polònia (la catòlica Polònia)
- Itàlia
- Espanya
- Portugal
(entre d'altres)
Podeu consultar l'estat de l'assignatura de la religió de tots els països europeus en el següent enllaç: Mapa de la clase de Religión en Europa
L'únic país Europeu important que no ofereix l'assignatura de Religió és la laica França, un model molt minoritari respecte a la resta d'Europa.
És curiós veure com els països de tradició catòlica són els que ofereixen l'assignatura de religió de manera optativa, en canvi els protestants ho fan de manera obligatòria. Així doncs, que a Espanya s'ofereixi l'assignatura de religió a l'escola no deixa de ser una normalitat dins el marc europeu.
En quan es discuteix aquest tema, els dos arguments que apareixen són els següents: " l'escola pública al ser un espai públic ha de ser neutre, no hi ha d'haver cap tipus de creença particular, les creences han de ser privades". A continuació alguns asseguren que estan d'acord que s'ensenyi història de les religions (curiós veure com gent reclama que s'estudiï història de les religions quan ni s'interessa per la majoritària i pròpia del seu país).
Aquí és molt important el concepte de "neutralitat", una escola sense religió seria "neutre"? Existeix la neutralitat en la societat? La societat és laica?
La resposta és que NO. La societat no és laica, és plural (on hi ha creients catòlics, agnòstics, ateus, musulmans etc) i no existeix la neutralitat en la societat, una escola sense religió no seria neutra i una escola amb religió tampoc és neutra.
La decisió d'incloure la religió a l'escola és una decisió ideològica i és l'acceptació que el fet religiós és un fet positiu per a la societat i per als seus ciutadans. També és la consideració que es transmeten uns valors positius i que el fet religiós és i ha sigut un fet rellevant per a l'ésser humà en la història de la humanitat.
La decisió d'excloure la religió de l'ensenyament també és una decisió ideològica, NO neutra, que té la concepció d'excloure qualsevol concepció i fet religiós de l'àmbit públic i educatiu, intentant crear un espai fictici de neutralitat, on realment el què s'adopta és una decisió d'apartar de l'espai públic un fet ja present, com és la manifestació religiosa i creença dels ciutadans.
La confecció dels currículums educatius sempre serà una opció ideològica i cultural. Perquè s'estudien uns filòsofs i no uns altres? Perquè s'estudien més unes èpoques en la història i no unes altres? Perquè s'estudia un tipus de medicina i no una altra?
Així doncs si hi ha societat i humans la neutralitat no existirà mai en l'espai públic, el millor que podem fer és donar llibertat als pares a decidir el què volen per als seus fills, oferir i que les persones decideixin lliurement i sobretot ser tolerants en la elecció de les altres persones.
El contingut de l'assignatura de religió catòlica ve definida per la Conferència Episcopal Española, aquí el PP i el Minsitre Wert no hi han tingut res a veure.
És discutible si el currículum de l'assignatura ha d'entrar en uns temes o en altres, o si ha de donar marge als centres i als mestres en ensenyar la religió d'una manera o altra, en qualsevol cas, qui no li agradi el currículum de l'assingatura, cap problema, que no matriculi els seus fills.
A l'escola s'ensenyen coneixements, però també s'educa en valors, i el fet d'ensenyar religió catòlica a part d'adquirir uns coneixements històrics i culturals, comporta en sí mateix la transmissió d'uns valors, un valors que en aquest cas han construït la nostra cultura, uns valors que a la llum de la realitat són uns valors positius per a la societat: valors com ara el del perdó, el de la solidaritat (observar Cáritas), el de la defensa del més dèbil, el del matrimoni estable i amb descendència, en definitiva tot el que ens ensenya la Doctrina de l'Església.
Podeu veure les externalitats positives per a la societat de la creença religiosa en el següent enllaç de Miró Ardèvol "La classe de Religió, el linxament"
A qui li ha de fer por això? A qui ha de fer por que els pares que vulguin LLIURAMENT i OPTATIVAMENT portin els seus fills a que els "adoctrinin" a la classe de religió?
No ens enganyem, tots els pares adoctrinen als seus fills, uns amb unes creences i uns altres amb d'altres. Deixem lliurement que cada família decideixi quin adoctrinament vol per als seus fills.
Evidentment a partir d'ara comença la campanya perquè els nens no es matriculin a l'assignatura de religió perquè no els "adcotrinin".
Suposo que l'adoctrinament només es refereix quan afecta a l'hora de transmetre la fe i valors catòlics, la resta d'imputs diaris d'adoctrinament ideològica suposo que no preocupa tant.
Aquesta reacció tan bel.ligerant, només s'explica des del sectarisme i del laïcisme que es viu avui en dia a la nostra societat. Encara corre per l'imaginari col·lectiu la dictadura Franquista en la qual hi havia una escola directament religiosa catòlica on s'imposava la creença a tothom. Res més lluny de la realitat d'avui dia per veure que l'escenari després de 40 anys és totalment diferent, on inclús la religió a les escoles és discriminada tot i que la llei l'ampari. Podeu veure el reportatge del Diario el Prisma sobre l'exclusió de la religió catòlica als col.legis de Barcelona " La religión marginada en la escuela pública"
És curiós també veure tota aquesta reacció quan es publica el currículum de la religió catòlica , però no es va escoltar a ningú dir res quan en el BOE de 26 de novembre de 2014 es va publicar el currículum de l'àrea d'ensenyament de la religió islàmica a primària. Suposo que la que molesta realment és la religió cristiana.
Com a exemple podem veure com el debat que s'ha produït per la reforma de la LOMCE ha s'ha centrat en el tema de la llengua que afecta a Catalunya i sobretot en el tema de l'assigantura de la religió, quan hi ha temes molt més greus que aquesta reforma ha provocat, com és la pèrdua de pes de la filosofia i les arts en el currículum escolar.
Realment quin és el fons de tot aquest debat? Realment els interessa als no creients i els que no portaran mai als seus fills a l'assignatura de religió el currículum que es dona en aquesta assignatura?
Evidentment que no. Implícitament estem en l'imaginari que considera a la persona creient com una persona poc desenvolupada, la qual no ha estat "il·luminada" per la ciència i que es mou per unes creences, les quals vol imposar als altres. Res més lluny de la realitat.
Tot això barrejat amb un alt grau d'intolerància i laïcisme intolerant el qual vol expulsar de la plaça pública qualsevol signe o manifestació religiosa que existeixi.
Per acabar us deixem un video promocional que ens sembla interessant sobre l'assignatura de religió que va fer la Conferència Episcopal Espanyola l'any 2013.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada