Desmuntant l'avortament

En darreres entrades al blog hem analitzat i criticat la decisió política i l'incompliment electoral flagrant del PP amb la retirada del projecte de llei de l'avortament. Ara toca analitzar el fenomen de l'avortament en sí i quines fal·làcies i tòpics hi ha al voltant per part dels pro avortistes. 

Sempre que es presenta el debat , per part dels pro-avortistes sempre hi ha un element ignorat: El fill/a engendrat.  Tot són paraules per amagar la realitat, que des del primer minut, el què porta la mare dins seu, és un ésser humà que en aquest cas és el seu fill/a. De fet, només veient la fotografia de portada ja n'hi hauria d'haver prou.

Arribem a uns extrems que sembla surrealista haver d'argumentar i afirmar que quan una dona està embarassada, està embarassada del seu fill/a. Quan una dona està embarassada, no ens plantegem que aquella dona està embarassada d'un embrió o d'un fetus no?
Sí, el seu fill  primer serà un embrió, després un fetus, després un nadó, després un adolescent, després un adult etc, però SEMPRE serà el mateix fill. 

Evidentment el seu fill no tindrà les mateixes característiques i capacitats amb 14 setmanes 8 mesos 2 anys o 18 anys. 
Com podem distingir i identificar un ésser humà respecte a un altre? Doncs a través del seu ADN que serà únic i irrepetible i que serà el mateix durant tota la vida d'aquest ésser humà. 

Per tant doncs, un avortament provocat és acabar amb la vida d'un fill/a dins l'úter matern.

La veritat fa mal, però la mentida mata.

Sí, avui dia 23 de setembre de 2014 Rajoy ha confirmat la retirada de la reforma de la llei de l'avortament, tal i com ja s'havia avançat anteriorment i havíem denunciat al blog. 

Amb aquesta retirada, el Partit Popular està completant una sèrie d' incompliments electorals en cadena al llarg del què portem de legislatura.  Uns incompliments que en qualsevol país democràtic mínimament seriós, hagués comportat una dimissió del govern. 
A part d'incomplir sistemàticament el programa electoral amb el qual es van presentar les eleccions, han contradit literalment els seus estatuts que són els que en teoria donen sentit a l'existència d'aquest partit. Concretament l'article 3 dels seus estatuts:

ARTICULO 3. Compromiso político.

"El Partido Popular quiere distinguir su actuación general por un 
compromiso renovado con el derecho a la vida, la integración y el respeto a las minorías y la defensa y solidaridad con las víctimas de la violencia en todas sus manifestaciones, así como la protección del medio ambiente."

Una de les actituds que són més penalitzades i més castigades electoralment i moralment a països com EEUU  o Alemanya per exemple, és el fet de mentir. La mentida és penalitzada i provoca un gran repulsa a la societat. Si amb això afegim que la mentida ha estat al voltant d'un aspecte fonamental de la nostra societat com és el cas de la protecció del dret a poder néixer i viure, llavors estem davant d'un cas molt greu.

El Partit Popular un partit segrestat per l'església?

És el Partit Popular un partit polític dels catòlics que respon a les "exigències" de l'església?

És una pregunta  en què un gran sector de la societat té classificat el Partit Popular com un partit molt alineat amb l'església i que legisla en funció de les "exigències" de l'església.
 Només es pot respondre a la pregunta d'una manera:  Comprovant i analitzant les seves polítiques i fets (no paraules) i quina resposta ha tingut per part de l'església. 

Mercaders de vots, mercaders de vides

Avui dia 13 de setembre ens hem despertat amb el titular del diari el Mundo "La ley del aborto no verá la luz . Sincerament no ha sorprès la notícia. Si hi ha una cosa intocable (en el sentit de restringir-lo) en aquesta societat, és l'avortament i el Partit Popular no seria menys.
Tot i que la reforma de la llei socialista                       estava explícitament formulada en el seu programa electoral:

“Cambiaremos el modelo de la actual regulación sobre el aborto para reforzar la protección del derecho a la vida (Programa electoral PP 2011 página 108)

Per tant doncs, si es certifica la noticia que publica el diari el Mundo (la qual no ha desmentit cap dirigent del PP), es materialitzarà un nou incompliment del Partit Popular, el qual es va presentar a les eleccions del 2011 amb un programa electoral que ha incomplert sistemàticament. Estaríem vivint en una legislatura que és un frau (ja ho estava sent ), perquè el programa electoral en democràcia és un contracte entre els ciutadans i els polítics que s'ha de complir en la mesura del possible.

Però aquest incompliment és el més inadmissible. Per quin motiu? Doncs pel simple motiu que la part afectada pel fet de no reformar la llei, són els més indefensos: Els fills/es eliminats abans de néixer per la decisió unilateral de la seva mare.

La defensa de la vida dels més indefensos és un principi fonamental el qual si no es garanteix, no es poden desenvolupar la resta de drets. 

Per quin altre motiu és inadmissible? Doncs perquè NO hi ha cap tipus d'excusa. Els altres incompliments electorals s'escudaven amb "la herencia recibida"  o "por el momento de crisis económica que sufre nuestro país", en aquest cas no hi ha cap tipus d'excusa. 

I si parlem de Natalitat?

Podemos, Guanyem, Procés Constituent,Esquerra Republicana, Iniciativa per Catalunya els Verds, Izquierda Unida, Convergència i Unió , Partit Popular , Partit Socialista Obrero Español i Partit dels Socialistes de Catalunya, Unión Progreso y Democracia, Movimiento Ciudadano i Ciutadans, Partit Nacionalista Basc, etc.

Què tenen en comú tots aquests partits/plataformes polítiques?

Unes són noves plataformes polítiques i partits polítics nascuts darrerament, altres són partits polítics ja sobradament consolidats des de fa més de 30 anys amb experiència de govern. Però el que tenen en comú tots plegats, és que cap d'ells té el mínim interès en tractar un dels problemes més greus que tenim de cara a un futur no tan llunyà: El de la baixa natalitat en el nostre país  i  en el conjunt d’Europa.

Aquesta afirmació m’ha sorgit de la reflexió i anàlisi després
d’haver llegit el darrer informe “La Evolución de la família en España 2014” del Insituto de Política Familiar i consultar tots els manifestos i programes polítics de les formacions abans esmentades i d’analitzar en perspectiva històrica quines polítiques han dut a terme els partits de govern en aquesta matèria.