Violència de gènere. Un debat prohibit?

El cap de setmana passat, el del pont de la puríssima, va ser un cap de setmana tràgic pel que fa a les morts per violència de gènere (homes que maten a les seves parelles o ex parelles dones), un total de 2 dones mortes i una de ferida. Aquest fenomen de la violència de gènere el van tractar a la tertúlia de dimarts dia 9 de desembre al Matí de Catalunya Radio dirigida per Mònica Terribas, la podeu escoltar aquí a partir del minut 19. 

A la tertúlia hi participaven en Salvador Cardús professor de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona , Miren Etxezarreta ,catedràtica emèrita en economia aplicada per la Universitat Autònoma de Barcelona Miquel Puig i Joan Subirats, catedràtic en ciència política per la Universitat Autònoma de Barcelona.

La tertúlia es va desenvolupar en els paràmetres "normals" del discurs de sempre sobre la violència de gènere fins que va intervenir Salvador Cardús.  Què és el què va passar? Doncs que el Salvador Cardús va fer un anàlisi estrictament de les dades i de la realitat d'aquest fenomen en funció d'una de les majors i més rigoroses enquestes a nivell de la Unió Europea sobre violència de gènere que s'han fet (recomanem que consulteu les dades interactivament de l'enquesta aquí o tot el document de l'estudi aquí ). 

13tv o com difondre un missatge antievangèlic

"13tv nació en noviembre de 2010 con un objetivo claro: una apuesta por la televisión de calidad dirigida a todos los públicos.

La Conferencia Episcopal Española es el principal accionista de este canal generalista que tiene en la pluralidad y el respeto sus principales máximas. 13tv está abierta a todas las posturas, opiniones y creencias, pero con una clara apuesta por la defensa de los valores del humanismo cristiano."

Fa 4 anys que va néixer 13tv, una televisió l'accionista majoritària de la qual és la Conferència Episcopal Espanyola.

Després de 4 anys podem dir que el balanç és del tot negatiu. Si aquest mitjà de comunicació pretenia ser un instrument a les mans de la nova evangelització i de difondre el missatge evangèlic a la pantalla no ho ha complert ni molt menys.

Només cal mirar la seva programació i observar que el seu contingut estrictament religiós es centra bàsicament només reproduir la missa del diumenge  i algun que altre programa dedicat al Papa Francesc. La resta de la programació són informatius i sobretot tertúlies polítiques en les hores del prime time.

Sor Lucía Caram i Teresa Forcades: Les falses Profetes

Evangeli segons Lluc 6, 26

"Ai quan tothom parli bé de vosaltres, que d'aquesta manera és com els seus pares tractaven els falsos profetes!"

Sor Lucia Caram i Teresa Forcades són les monges del moment, no hi ha dia que no les trobis en algun mitjà de comunicació: radio, premsa, televisió, xarxes socials etc.

Què tenen en comú aquestes dues monges? Què les diferència de les altres religioses que hi ha al nostre país? 

El punt fonamental que les diferència és que són monges que obertament critiquen hostilment punts claus de la doctrina de l'església de la qual elles en formen part. 

Altres aspectes que tenen en comú? Les dues estan arrelades a Catalunya, les dues són obertament favorables a la independència de Catalunya, la Sor Lucia Caram, argentina de naixement, a sobre és del Barça i va aprendre català escoltant el digui digui (programa de TV3). 
Ho tenen tot perquè siguin adorades pel poble català i pel progressisme.

Lobby homosexual 1 - Ciutadania 0

"Creiem que el més adient, favorable i recomanable per  un fill/a, és que disposi dels progenitors dels quals prové per naturalesa, o sigui d'un home i una dona."

Des del passat dia 2 d'octubre de 2014, quan es va aprovar al parlament la Llei per a Garantir els Drets de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transsexuals i Intersexuals i per a eradicar l’Homofòbia i la Transfòbia, una afirmació com aquesta podria ser matèria de sanció per part de la Generalitat , amb una multa econòmica per exemple, tal i com es descriu en l'article 32 de la llei.

Vagi per endavant que estem radicalment en contra de qualsevol discriminació per raó d'orientació sexual,  per raó de creença,  per raó de discapacitat, per raó de gènere etc.

Una persona homosexual, pot ser bona persona, mala persona, intel.ligent, imbècil, amb estudis universitaris, independentista, espanyolista, amb estudis primaris, de classe alta, de classe obrera, d'esquerres, de dretes, lliberal, comunista etc. O sigui com qualsevol altra persona que sigui heterosexual.

Desmuntant l'avortament

En darreres entrades al blog hem analitzat i criticat la decisió política i l'incompliment electoral flagrant del PP amb la retirada del projecte de llei de l'avortament. Ara toca analitzar el fenomen de l'avortament en sí i quines fal·làcies i tòpics hi ha al voltant per part dels pro avortistes. 

Sempre que es presenta el debat , per part dels pro-avortistes sempre hi ha un element ignorat: El fill/a engendrat.  Tot són paraules per amagar la realitat, que des del primer minut, el què porta la mare dins seu, és un ésser humà que en aquest cas és el seu fill/a. De fet, només veient la fotografia de portada ja n'hi hauria d'haver prou.

Arribem a uns extrems que sembla surrealista haver d'argumentar i afirmar que quan una dona està embarassada, està embarassada del seu fill/a. Quan una dona està embarassada, no ens plantegem que aquella dona està embarassada d'un embrió o d'un fetus no?
Sí, el seu fill  primer serà un embrió, després un fetus, després un nadó, després un adolescent, després un adult etc, però SEMPRE serà el mateix fill. 

Evidentment el seu fill no tindrà les mateixes característiques i capacitats amb 14 setmanes 8 mesos 2 anys o 18 anys. 
Com podem distingir i identificar un ésser humà respecte a un altre? Doncs a través del seu ADN que serà únic i irrepetible i que serà el mateix durant tota la vida d'aquest ésser humà. 

Per tant doncs, un avortament provocat és acabar amb la vida d'un fill/a dins l'úter matern.

La veritat fa mal, però la mentida mata.

Sí, avui dia 23 de setembre de 2014 Rajoy ha confirmat la retirada de la reforma de la llei de l'avortament, tal i com ja s'havia avançat anteriorment i havíem denunciat al blog. 

Amb aquesta retirada, el Partit Popular està completant una sèrie d' incompliments electorals en cadena al llarg del què portem de legislatura.  Uns incompliments que en qualsevol país democràtic mínimament seriós, hagués comportat una dimissió del govern. 
A part d'incomplir sistemàticament el programa electoral amb el qual es van presentar les eleccions, han contradit literalment els seus estatuts que són els que en teoria donen sentit a l'existència d'aquest partit. Concretament l'article 3 dels seus estatuts:

ARTICULO 3. Compromiso político.

"El Partido Popular quiere distinguir su actuación general por un 
compromiso renovado con el derecho a la vida, la integración y el respeto a las minorías y la defensa y solidaridad con las víctimas de la violencia en todas sus manifestaciones, así como la protección del medio ambiente."

Una de les actituds que són més penalitzades i més castigades electoralment i moralment a països com EEUU  o Alemanya per exemple, és el fet de mentir. La mentida és penalitzada i provoca un gran repulsa a la societat. Si amb això afegim que la mentida ha estat al voltant d'un aspecte fonamental de la nostra societat com és el cas de la protecció del dret a poder néixer i viure, llavors estem davant d'un cas molt greu.

El Partit Popular un partit segrestat per l'església?

És el Partit Popular un partit polític dels catòlics que respon a les "exigències" de l'església?

És una pregunta  en què un gran sector de la societat té classificat el Partit Popular com un partit molt alineat amb l'església i que legisla en funció de les "exigències" de l'església.
 Només es pot respondre a la pregunta d'una manera:  Comprovant i analitzant les seves polítiques i fets (no paraules) i quina resposta ha tingut per part de l'església. 

Mercaders de vots, mercaders de vides

Avui dia 13 de setembre ens hem despertat amb el titular del diari el Mundo "La ley del aborto no verá la luz . Sincerament no ha sorprès la notícia. Si hi ha una cosa intocable (en el sentit de restringir-lo) en aquesta societat, és l'avortament i el Partit Popular no seria menys.
Tot i que la reforma de la llei socialista                       estava explícitament formulada en el seu programa electoral:

“Cambiaremos el modelo de la actual regulación sobre el aborto para reforzar la protección del derecho a la vida (Programa electoral PP 2011 página 108)

Per tant doncs, si es certifica la noticia que publica el diari el Mundo (la qual no ha desmentit cap dirigent del PP), es materialitzarà un nou incompliment del Partit Popular, el qual es va presentar a les eleccions del 2011 amb un programa electoral que ha incomplert sistemàticament. Estaríem vivint en una legislatura que és un frau (ja ho estava sent ), perquè el programa electoral en democràcia és un contracte entre els ciutadans i els polítics que s'ha de complir en la mesura del possible.

Però aquest incompliment és el més inadmissible. Per quin motiu? Doncs pel simple motiu que la part afectada pel fet de no reformar la llei, són els més indefensos: Els fills/es eliminats abans de néixer per la decisió unilateral de la seva mare.

La defensa de la vida dels més indefensos és un principi fonamental el qual si no es garanteix, no es poden desenvolupar la resta de drets. 

Per quin altre motiu és inadmissible? Doncs perquè NO hi ha cap tipus d'excusa. Els altres incompliments electorals s'escudaven amb "la herencia recibida"  o "por el momento de crisis económica que sufre nuestro país", en aquest cas no hi ha cap tipus d'excusa. 

I si parlem de Natalitat?

Podemos, Guanyem, Procés Constituent,Esquerra Republicana, Iniciativa per Catalunya els Verds, Izquierda Unida, Convergència i Unió , Partit Popular , Partit Socialista Obrero Español i Partit dels Socialistes de Catalunya, Unión Progreso y Democracia, Movimiento Ciudadano i Ciutadans, Partit Nacionalista Basc, etc.

Què tenen en comú tots aquests partits/plataformes polítiques?

Unes són noves plataformes polítiques i partits polítics nascuts darrerament, altres són partits polítics ja sobradament consolidats des de fa més de 30 anys amb experiència de govern. Però el que tenen en comú tots plegats, és que cap d'ells té el mínim interès en tractar un dels problemes més greus que tenim de cara a un futur no tan llunyà: El de la baixa natalitat en el nostre país  i  en el conjunt d’Europa.

Aquesta afirmació m’ha sorgit de la reflexió i anàlisi després
d’haver llegit el darrer informe “La Evolución de la família en España 2014” del Insituto de Política Familiar i consultar tots els manifestos i programes polítics de les formacions abans esmentades i d’analitzar en perspectiva històrica quines polítiques han dut a terme els partits de govern en aquesta matèria.